Pestanyes primàries
Projecte
Nascuts els anys seixanta del segle XX, la nostra va ser una generació educada per fer les maletes i abandonar el món rural. De la vida als pobles i del treball de la terra no s’hi podia esperar cap altra cosa que malviure. Era a la Barcelona o a qualsevol altra gran ciutat, ben lluny del camp, on havíem d’anar a formar-nos i fer carrera professional. És això és el que s’esperava de nosaltres i de la nostra generació.
Dels pobles, com qui diu, s‘hi havia de fugir –i aquesta era la consigna, assumida per tothom, si fa o no fa–, i nosaltres no vam ser cap excepció i vam fer cas als nostres pares. Com tocava, vam marxar a estudiar fora, ens en vam sortir, vam començar a exercir les nostres respectives professions liberals i, un bon dia, al cap dels anys, vam descobrir que Barcelona no era el nostre lloc en el món, que no era el lloc on volíem viure. Eren tantes les coses que trobàvem a faltar dels petits pobles de la comarca del Priorat! Tantes, que vam decidir comprar el bitllet de tornada, malgrat el desgrat i la sorpresa familiar.
El nostre projecte de retorn al Priorat es diu Mas d’en Rafel. És una finca de 46 hectàrees, la meitat de les quals són bosc, després que s’anessin abandonant paulatinament al llarg dels últims cinquanta anys.
Ara, quan recuperem per al conreu algunes d’aquestes hectàrees perdudes, descobrim davall de la malesa marges de pedra en sec que ens parlen que, en aquest raconet del Mediterrani, hi va haver generacions que es van esforçar per anar guanyant uns metres escassos a la muntanya i poder plantar-hi un parell d’oliveres comptades o uns quants ceps.
És per això que per nosaltres, la pedra en sec (una tècnica tradicional que permet aixecar marges i fer construccions pedra damunt pedra, sense cap tipus d’argamassa ni ciment) té un gran valor patrimonial i sentimental. I ens fa feliços rememorar l’esforç dels nostres avantpassats mentre refem els marges, si cal, i tornem a lluitar per recuperar part de les hectàrees abandonades durant el segle XX.
Ho fem tots els dies, mentre mirem de practicar una viticultura respectuosa amb l’entorn i elaborar bons vins a partir de les varietats típiques de la DO Montsant, tot intentant expressar la singularitat i diversitat de la nostra finca.
A tot això, els nostres fills tornen a córrer pels carrers del poble, en colla, com tota la vida, mentre juguen a fet i amagar i, a l’hora de berenar, l’àvia els prepara una llesca de pà amb xocolata.